Senzillament perquè fa possible l’impossible: que les parts en conflicte s’escoltin, es tinguin en compte, es reconeguin, i siguin capaços de construir un acord a la seva mida i que els valgui a ells i només a ells. I un acord que construïm nosaltres té moltes més expectatives que el respectarem, que un acord que ens imposen altres (jutges, àrbitres).

Via negociada: és una via de consens on els protagonistes són o les parts o els seus advocats, però sense un tercer neutral que intervingui en aquesta negociació i on solen primar els arguments jurídics o legals.

Via judicial: a la via judicial, que sempre ha d’estar disponible per garantir els drets del ciutadà a la tutela judicial efectiva, un tercer escolta als nostres advocats -i de vegades a nosaltres també- i en funció del que escolta i de les proves que li presenten, decideix què és el millor per a nosaltres i el nostre problema. Ens sembli més just o injust, el jutge ho decideix i nosaltres ho acatem. De vegades el mateix jutge ens deriva a mediació, en un intent que siguin les parts les que posin solució al seu assumpte, però si no funciona ell imposa el seu veredicte en la sentència i ens diu com es faran les coses d’ara endavant.

Via arbitral: les parts trien un àrbitre que solucioni la seva disputa, i serà igualment l’àrbitre qui decideixi per ells què és el millor per a ells, atès que les parts no han estat capaços de posar-se d’acord per trobar una solució pactada, ni ells ni seus advocats.

Via de la conciliació: sotmetem el nostre conflicte a un tercer expert que serà qui emeti un dictamen i ens proposi la solució al nostre problema, sense que pugui imposar com un jutge i / o un àrbitre.

Via de la mediació: el conflicte es sotmet a una taula de diàleg entre les parts, amb un mediador expert en comunicació que serà qui dirigeixi el procés. També se l’anomena ‘negociació assistida’. El mediador fa preguntes i estimula el diàleg, l’escolta, la participació, la col·laboració, i no proposa les solucions sinó que són les parts les que construeixen les solucions per al seu acord, de manera voluntària i podent abandonar en qualsevol moment la taula si així ho decidissin. Tot el que es parla en mediació està sotmès a la confidencialitat i no es pot utilitzar en judici, especialment la veu del mediador, que no podrà testificar en judici sobre el que escolti en mediació.

Els acords que es signen a la taula de mediació tenen el valor d’un acord privat. Si volem podem donar-los força executiva acudint a un notari o en un jutjat, segons els temes de què es tracti i al qual afecti. Però tot això ja ho parlarem a la sessió informativa de mediació amb més deteniment i detall.

La mediació es recomana especialment en conflictes interpersonals on sigui important preservar una bona convivència i / o relació entre les persones en conflicte a futur. Per exemple, en parelles que trenquen i tenen fills en comú, perquè hauran de seguir relacionant-se com a pares en el futur, o entre veïns d’escala que es veuen amb freqüència i es seguiran veient, o entre proveïdors i clients la relació seguirà perquè es mouen en el mateix mercat, o entre germans que es disputen per una herència, o avis que volen veure els seus néts sense trencar la relació amb els seus fills, i tantes altres.

Perquè la mediació el que més té cura és que les relacions no es trenquin, que les persones que hi participen no surtin del procés amb la sensació de guanyador-perdedor sinó amb un acord que beneficiï ambdues parts i en el qual tots sentin que han sortit guanyant i millor del que van entrar. Que no es trenqui el diàleg i no creuem de vorera en veure’ns pel carrer ni apaguem el mòbil quan l’altre truca.

Absolutament NO. Però sí que pot ser terapèutica, pel procés d’escolta, de participació i de diàleg que suposa. Els mediadors no treballem a la taula de mediació ni com a psicòlegs ni com a advocats ni com a perits. I si pensem que les parts necessitarien veure a algun d’aquests altres professionals en paral·lel o abans o després del procés de mediació, així ho suggerirem a les parts. També, si es considera convenient, podem portar a la taula de mediació a aquests altres professionals perquè ens assessorin en un moment determinat i sempre que tots estiguem d’acord.

La mediació s’enfoca sempre i en tot cas cap al FUTUR, i només es parla del passat en la mesura que ens pugui ajudar per construir futur. El passat no podem canviar-ho, però la nostra mirada cap a aquest si.

La mediació no és una ciència exacta i cada problema comporta un vestit a mida per abordar la seva solució. No obstant això, orientativament la Llei de Mediació parla d’entre 2 i 6 sessions de mediació, i un termini habitual de fins a 60 dies laborables. En les primeres sessions informatives la mediadora fa un pla de treball juntament amb el client per orientar sobre quantes sessions seran necessàries, de manera aproximada, i dels honoraris per sessió.

En finalitzar cada sessió cada part abona l’import de la mateixa, en funció de les tarifes establertes en el pressupost inicial acceptat pel client. Si es preveuen canvis en el pressupost inicial en funció de la complexitat de l’assumpte, el mediador avisarà d’aquests canvis als clients perquè els acceptin abans que siguin aplicables.

En finalitzar cada sessió cada part abona l’import de la mateixa, en funció de les tarifes establertes en el pressupost inicial acceptat pel client. Si es preveuen canvis en el pressupost inicial en funció de la complexitat de l’assumpte, el mediador avisarà d’aquests canvis als clients perquè els acceptin abans que siguin aplicables.