Quins conflictes es poden tractar en mediació?

La Mediació sempre implica:

Diàleg

Perquè les parts necessiten poder expressar el seu malestar i incomoditat en el conflicte, primer enfront de la mediadora, de manera PRIVADA i CONFIDENCIAL, i després enfront de l’altra part, sempre que el mediador així ho consideri convenient i les parts consenteixin, i respectant unes Regles de conducta que exigeixen RESPECTE i RECIPROCITAT.

Escoltar

Perquè és la pedra base de la taula de diàleg, sense la qual res més fluirà. És essencial que escoltem i siguem escoltats, en el nostre malestar i en les nostres necessitats, sempre amb l’ajuda i el suport del mediador. I només després que hem passat per aquesta fase, estarem preparats per decidir si volem avançar en el procés de mediació.

Participació

Perquè la mediació només funciona si les parts vénen a ser proactius i a col·laborar per a la solució del seu conflicte, a través d’un procés en què el mediador anirà marcant les pautes i el com, el quan i l’on. És un procés guiat en el qual en cap moment estem sols, però que sí que necessita de la nostra col·laboració directa.

La mediació es regeix pels principis de:

Voluntarietat

Confidencialidtat

Imparcialitat

Si algun d’aquests principis es trenca, el procés no pot continuar. A la primera sessió informativa els explicarem tranquil·lament a les parts, de manera conjunta o per separat segons els casos, perquè no quedi cap dubte de com funcionem i perquè les expectatives quedin clares abans de començar.

Què més hauries de saber?

PER QUÈ FUNCIONA LA MEDIACIÓ?

Senzillament perquè fa possible l’impossible: que les parts en conflicte s’escoltin, es tinguin en compte, es reconeguin, i siguin capaços de construir un acord a la seva mida i que els valgui a ells i només a ells. I un acord que construïm nosaltres té moltes més expectatives que el respectarem, que un acord que ens imposen altres (jutges, àrbitres).

EN QUÊ ES DIFERÈNCIA LA MEDIACIÓ D’ALTRES PROCESSOS DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Via negociada: és una via de consens on els protagonistes són o les parts o els seus advocats, però sense un tercer neutral que intervingui en aquesta negociació i on solen primar els arguments jurídics o legals.

Via judicial: a la via judicial, que sempre ha d’estar disponible per garantir els drets del ciutadà a la tutela judicial efectiva, un tercer escolta als nostres advocats -i de vegades a nosaltres també- i en funció del que escolta i de les proves que li presenten, decideix què és el millor per a nosaltres i el nostre problema. Ens sembli més just o injust, el jutge ho decideix i nosaltres ho acatem. De vegades el mateix jutge ens deriva a mediació, en un intent que siguin les parts les que posin solució al seu assumpte, però si no funciona ell imposa el seu veredicte en la sentència i ens diu com es faran les coses d’ara endavant.

Via arbitral: les parts trien un àrbitre que solucioni la seva disputa, i serà igualment l’àrbitre qui decideixi per ells què és el millor per a ells, atès que les parts no han estat capaços de posar-se d’acord per trobar una solució pactada, ni ells ni seus advocats.

Via de la conciliació: sotmetem el nostre conflicte a un tercer expert que serà qui emeti un dictamen i ens proposi la solució al nostre problema, sense que pugui imposar com un jutge i / o un àrbitre.

Via de la mediació: el conflicte es sotmet a una taula de diàleg entre les parts, amb un mediador expert en comunicació que serà qui dirigeixi el procés. També se l’anomena ‘negociació assistida’. El mediador fa preguntes i estimula el diàleg, l’escolta, la participació, la col·laboració, i no proposa les solucions sinó que són les parts les que construeixen les solucions per al seu acord, de manera voluntària i podent abandonar en qualsevol moment la taula si així ho decidissin. Tot el que es parla en mediació està sotmès a la confidencialitat i no es pot utilitzar en judici, especialment la veu del mediador, que no podrà testificar en judici sobre el que escolti en mediació.

Els acords que es signen a la taula de mediació tenen el valor d’un acord privat. Si volem podem donar-los força executiva acudint a un notari o en un jutjat, segons els temes de què es tracti i al qual afecti. Però tot això ja ho parlarem a la sessió informativa de mediació amb més deteniment i detall.

QUAN TÉ MÉS SENTIT LA MEDIACIÓ?

La mediació es recomana especialment en conflictes interpersonals on sigui important preservar una bona convivència i / o relació entre les persones en conflicte a futur. Per exemple, en parelles que trenquen i tenen fills en comú, perquè hauran de seguir relacionant-se com a pares en el futur, o entre veïns d’escala que es veuen amb freqüència i es seguiran veient, o entre proveïdors i clients la relació seguirà perquè es mouen en el mateix mercat, o entre germans que es disputen per una herència, o avis que volen veure els seus néts sense trencar la relació amb els seus fills, i tantes altres.

Perquè la mediació el que més té cura és que les relacions no es trenquin, que les persones que hi participen no surtin del procés amb la sensació de guanyador-perdedor sinó amb un acord que beneficiï ambdues parts i en el qual tots sentin que han sortit guanyant i millor del que van entrar. Que no es trenqui el diàleg i no creuem de vorera en veure’ns pel carrer ni apaguem el mòbil quan l’altre truca.

ÉS TERÀPIA LA MEDIACIÓ?

Absolutament NO. Però sí que pot ser terapèutica, pel procés d’escolta, de participació i de diàleg que suposa. Els mediadors no treballem a la taula de mediació ni com a psicòlegs ni com a advocats ni com a perits. I si pensem que les parts necessitarien veure a algun d’aquests altres professionals en paral·lel o abans o després del procés de mediació, així ho suggerirem a les parts. També, si es considera convenient, podem portar a la taula de mediació a aquests altres professionals perquè ens assessorin en un moment determinat i sempre que tots estiguem d’acord.

La mediació s’enfoca sempre i en tot cas cap al FUTUR, i només es parla del passat en la mesura que ens pugui ajudar per construir futur. El passat no podem canviar-ho, però la nostra mirada cap a aquest si.

QUANTES SESSIONS NECESSITO PER A RESOLDRE EL MEU CONFLICTE?

La mediació no és una ciència exacta i cada problema comporta un vestit a mida per abordar la seva solució. No obstant això, orientativament la Llei de Mediació parla d’entre 2 i 6 sessions de mediació, i un termini habitual de fins a 60 dies laborables. En les primeres sessions informatives la mediadora fa un pla de treball juntament amb el client per orientar sobre quantes sessions seran necessàries, de manera aproximada, i dels honoraris per sessió.

COM ES PAGUEN ELS HONORARIS DEL MEDIADOR?

En finalitzar cada sessió cada part abona l’import de la mateixa, en funció de les tarifes establertes en el pressupost inicial acceptat pel client. Si es preveuen canvis en el pressupost inicial en funció de la complexitat de l’assumpte, el mediador avisarà d’aquests canvis als clients perquè els acceptin abans que siguin aplicables.

EN QUINS IDIOMES ES POT DESENVOLUPAR LA MEDIACIÓ?

En finalitzar cada sessió cada part abona l’import de la mateixa, en funció de les tarifes establertes en el pressupost inicial acceptat pel client. Si es preveuen canvis en el pressupost inicial en funció de la complexitat de l’assumpte, el mediador avisarà d’aquests canvis als clients perquè els acceptin abans que siguin aplicables.